PROGRAMA 2023
#BarcelonaFutura Participa en la creaciĂł de la BarcelonaFutura
Canvis a "Una Ciutat Cuidadora 💆🏾‍♀️👨🏻‍🍼🫂"
Cos
-
-["
Barcelona té una llarga tradició en accions de provisió pública de cures, però es a partir de
l’any 2015 que les polĂtiques de cures adquireixen un component feminista vinculat a la seva
democratitzaciĂł des d’una perspectiva de justĂcia de gènere. L’Estratègia contra la feminitzaciĂł de la pobresa i la precarietat (2016-2024), els Plans per la justĂcia de gènere (2016-2020 i 2021-2025), i la Mesura de Govern per una DemocratitzaciĂł de les Cura (2017-2020) han suposat una aposta clara del consistori per lluitar contra les discriminacions i les desigualtats de gènere i per impulsar la corresponsabilitat del conjunt d’agents, la reordenaciĂł dels usos del temps i la sensibilitzaciĂł del conjunt de la societat.
S’estima que a la ciutat de Barcelona hi ha 355.000 persones que tenen cura d’altres de
manera intensiva, en la gran majoria dins l’à mbit familiar i privat i assumida majorità riament
per dones, amb una alta presència de dones migrades i en situació de precarietat. Qui realitza la cura té sovint una sobrecà rrega de treballs i responsabilitats que impacte en les seves condicions de vida i estat de salut.
Des de l’any 2016 Barcelona en ComĂş ha implementat un conjunt d’actuacions i projectes que han contribuĂŻt a socialitzar la responsabilitat de cura, reconèixer el valor social i visibilitzar la precarietat de les persones cuidadores. Experiències com el canguratge municipal, la targeta cuidadora, Barcelona Cuida, les vilaveĂŻnes o el model d’habitatges amb serveis per persones grans son el camĂ. Totes enfocades des d’una perspectiva de garantĂa del dret a la cura, es a dir, tant el dret a exercir la cura com el dret a ser cuidada. Al llarg de la vida es possible que haguem de cuidar a algĂş amb certa intensitat i totes haurem de rebre cures. Cuidar a qui cuida Ă©s tambĂ© un element cabdal. I tenir temps per fer una bona cura Ă©s un altre repte que interpel·la al mercat i com s’organitza el treball mercantil.
La cura també ha de ser pensada desde la proximitat i desplegar actuacions pensades desde la quotidianitat de les persones. S’han de reforçar estratègies que tinguin el barri i l’entorn de vida proper de les persones com a escenari, tot i pensant solucions innovadores que posin al centre les persones. Al mateix temps que reforçar la vessant comunità ria de la cura. La cura es viu encara en soletat, es planifica de forma individual i és font de múltiples desigualtats. L’accés als recursos de cura depèn en part de la renda disponible. La organització social de la cura ha de poder-se acompanyar, organitzar-se no només en soledat. Cal avançar en ”la coresponsabilitat” dels homes perquè sinó recau de forma exclusiva en les dones.
", ""] -
+["
Barcelona tĂ© una llarga tradiciĂł en accions de provisiĂł pĂşblica de cures, però es a partir de l’any 2015 que les polĂtiques de cures adquireixen un component feminista vinculat a la seva democratitzaciĂł des d’una perspectiva de justĂcia de gènere. L’Estratègia contra la feminitzaciĂł de la pobresa i la precarietat (2016-2024), els Plans per la justĂcia de gènere (2016-2020 i 2021-2025), i la Mesura de Govern per una DemocratitzaciĂł de les Cura (2017-2020) han suposat una aposta clara del consistori per lluitar contra les discriminacions i les desigualtats de gènere i per impulsar la corresponsabilitat del conjunt d’agents, la reordenaciĂł dels usos del temps i la sensibilitzaciĂł del conjunt de la societat.
S’estima que a la ciutat de Barcelona hi ha 355.000 persones que tenen cura d’altres de manera intensiva, en la gran majoria dins l’à mbit familiar i privat i assumida majorità riament per dones, amb una alta presència de dones migrades i en situació de precarietat. Qui realitza la cura té sovint una sobrecà rrega de treballs i responsabilitats que impacte en les seves condicions de vida i estat de salut.
Des de l’any 2016 Barcelona en ComĂş ha implementat un conjunt d’actuacions i projectes que han contribuĂŻt a socialitzar la responsabilitat de cura, reconèixer el valor social i visibilitzar la precarietat de les persones cuidadores. Experiències com el canguratge municipal, la targeta cuidadora, Barcelona Cuida, les vilaveĂŻnes o el model d’habitatges amb serveis per persones grans son el camĂ. Totes enfocades des d’una perspectiva de garantĂa del dret a la cura, es a dir, tant el dret a exercir la cura com el dret a ser cuidada. Al llarg de la vida es possible que haguem de cuidar a algĂş amb certa intensitat i totes haurem de rebre cures. Cuidar a qui cuida Ă©s tambĂ© un element cabdal. I tenir temps per fer una bona cura Ă©s un altre repte que interpel·la al mercat i com s’organitza el treball mercantil.
La cura també ha de ser pensada desde la proximitat i desplegar actuacions pensades desde la quotidianitat de les persones. S’han de reforçar estratègies que tinguin el barri i l’entorn de vida proper de les persones com a escenari, tot i pensant solucions innovadores que posin al centre les persones. Al mateix temps que reforçar la vessant comunità ria de la cura. La cura es viu encara en soletat, es planifica de forma individual i és font de múltiples desigualtats. L’accés als recursos de cura depèn en part de la renda disponible. La organització social de la cura ha de poder-se acompanyar, organitzar-se no només en soledat. Cal avançar en ”la coresponsabilitat” dels homes perquè sinó recau de forma exclusiva en les dones.
", ""]
