PROGRAMA 2023

La capacitat dels ajuntaments és molt limitada en relació als sistemes alimentaris però són els principals centres de consum i comercialització, i també els principals generadors de discurs cultural alimentari. Per això durant 2021 Barcelona va fer l'aposta pel projecte Capital Mundial Alimentació Sostenible, no per a perquè tinguem un sistema alimentari sostenible que és insostenible com el de totes les ciutats, sinó perquè volem donar-nos l'oportunitat de ser part de la solució contribuint amb determinació al procés de transformar el sistema alimentari amb nous projectes i polítiques.

Un terç dels gasos d'efecte d'hivernacle procedeixen actualment de la cadena alimentària, i les ciutats –on avui habita el 55% de la població mundial i es consumeix el 70% dels aliments— han de ser necessàriament part de la solució.

L'impacte en el territori i en les persones del nostre model alimentari el fa insostenible i Barcelona ha situat aquest mandat el debat en el centre de l'agenda, aprofitant la Capitalitat Mundial de l'Alimentació Sostenible –que va ostentar durant el 2021— com a palanca de canvi. Més de 100.000 persones han participat en les propostes lúdiques i divulgatives realitzades i estem promovent múltiples iniciatives que garanteixen la continuïtat de la nostra aposta en els pròxims anys. El brou de cultiu amb què compta la ciutat ha impulsat nombroses aliances amb actors socials i econòmics que porten anys treballant per un sistema alimentari sostenible.

Ens queda molt camí per recórrer i per això i com a llegat del 2021, a la fi de 2022, s'ha aprovat una innovadora i àmplia Estratègia de Ciutat d'Alimentació Saludable i Sostenible 2030 amb la implicació de bona part dels actors del sistema alimentari de la ciutat. Com a resultat de tot això la necessitat de tenir una política alimentària a la ciutat sembla un fet irreversible que ha vingut per a quedar-se. El primer gran repte és contribuir a frenar el canvi climàtic reduint les emissions i combatent la desforestació i la desertificació. L'estratègia europea ‘del camp al plat’ estableix que en finalitzar aquesta dècada el 25% dels cultius siguin ecològics i que el desaprofitament alimentari, així com l'ús de químics, es redueixin a la meitat.

Recentment es va presentar un informe sobre la petjada de carboni dels aliments consumits a la ciutat que la quantifica en un 40% de l'emissions estimades conjuntament per a alimentació, transport i l'energia. Es desprenen tres conclusions clares per a disminuir la petjada del nostre sistema alimentari: reequilibrar el desproporcionat consum de proteïna animal, augmentar el consum de productes locals i ecològics i reduir el desaprofitament alimentari. Per això estem estenent aquests principis que ja s'apliquen en els 102 menjadors de les escoles infantils municipals i els seus 8.500 menús diaris a tota la compra pública alimentària de l'ajuntament. I per això també, Mercabarna triplicarà la capacitat d'aprofitament alimentari amb un nou equipament especialitzat i pioner així com ha obert el major mercat majorista de productes ecològics a Europa.

El segon repte és conscienciar sobre l'alimentació com a base de la salut individual i col·lectiva, i ser conseqüents amb aquest vincle. La nova regulació de la publicitat infantil de menjar no saludable, és un bon exemple de la direcció en què hem d'avançar malgrat les resistències. Un 70% de les morts en el món a causa de malalties cròniques no transmissibles –inclosa una quarta part dels càncers— està relacionat amb la mala alimentació, ja sigui per dietes desequilibrades o per ingesta de tòxics. El biaix segons el nivell de rendes en aquest terreny és fonamental per a treballar en clau d'equitat i justícia social; a Barcelona la prevalença de problemes d'obesitat infantil ha crescut fins a un 13%, amb molta més incidència en barris econòmicament vulnerables. Per això les escoles estan sent un dels grans aliats en aquesta transició alimentària i, entre altres accions, estem treballant amb 40 escoles públiques de primària per a reequilibrar els menús.

Finalment, cal renovar la relació entre el món rural i l'urbà. Les ciutats no podem continuar vivint d'esquena al sector primari. L'àrea metropolitana ha perdut un 80% de sòl cultivable entre 1956 i 2018. Si volem un món rural viu i un territori equilibrat, hem d'ajudar al fet que el sector primari sigui una activitat viable i atractiva. Però la renda agrària ha caigut un 34,5% entre 2001 i el 2018 i la població ocupada, un 23,6% entre 2010 i 2019. Xifres així en altres sectors econòmics, com el de l'automoció, haurien generat segurament portades en la premsa. Mentrestant, el pressupost dedicat per les llars a l'alimentació ha caigut un 65% i el destinat a pagar l'habitatge ha augmentat un 200% des de la dècada de 1960.

Barcelona ha de poder ser aliada en la comercialització en condicions justes de la producció de proximitat. Poques ciutats globals europees poden explicar, com és el nostre cas, que encara el 60% de la població compra regularment bona part del producte fresc en el petit comerç de proximitat; gràcies en part a una xarxa de 38 mercats municipals que ocupa 8.500 persones i rep 68 milions de visitants. El 52% dels paradistas s'han sumat ja a la iniciativa de Comerços Verds per a oferir i senyalitzar els productes que contribueixen a construir una cadena alimentària més justa, sostenible i saludable. Són agents clau en l'aliança virtuosa que estem forjant entre diferents àmbits amenaçats per un sistema alimentari insostenible i desequilibrat, que inclou al petit comerç i la restauració de proximitat, que mantenen la nostra trama urbana de ciutat mediterrània, i al sector primari local, que manté el territori equilibrat.

El mandat 2023-27 serà un moment clau per a aprofundir en aquest camí, desplegar la Estratègia de Ciutat d'Alimentació Saludable i Sostenible 2030 i continuar fent irreversible el paper de les ciutats i de Barcelona en la transformació del sistema alimentari.