Horta-Guinardó
Procés electoral per a l'elecció dels consellers i conselleres de districte
Pablo Ramos García
Vaig néixer al Carmel el 1991 i allà vaig créixer i viure fins al 2017. Txarnego, marica i fill de militants d'esquerra i de classe treballadora, he crescut sempre amb la lluita per una vida digna, la cosa pública i la cura d'allò comunitari ben presents a casa. Ara soc veí del Raval (perquè a Barcelona un viu on pot, i no sempre on vol), i tot i que me l'estimo, el meu arrelament segueix a Horta-Guinardó.
Durant setze anys he format part de l'Agrupament Escolta Can Baró, primer com a infant i jove, i després com educador, sent una de les massa escasses excepcions de classe dins del moviment del lleure educatiu a Catalunya. Durant aquesta llarga etapa, sempre vam treballar per l'empoderament dels moviments juvenils educatius com a agent a tenir en compte, sempre des de l'acció educativa arrelada i comunitària, i apostant per la seva obertura.
Va ser el 2018, que coincidint amb la meva marxa dels moviments juvenils del districte, vaig fer el salt a la política de "partit" entrant, a través de l'eix de feminismes i LGTBI, a Barcelona en Comú, i poquet després, assumint el rol de conseller a dietes de districte el 2019, portant les àrees d'educació i de joventut.
Durant aquests quatre anys hem hagut de batallar cada banc de cada entorn escolar pacificat. Ens hem deixat les banyes en defensar i protegir la gestió cívica de les joves dels seus propis equipaments o per evitar que un cau es quedés al carrer. Hem tret recursos sota les pedres perquè en pandèmia algunes escoles poguessin repartir materials al seu alumnat.
Les resistències han estat fortes, a vegades ha sigut esgotador, però també molt bonic. Així que seguim.
Motivació:
Aquests quatre anys al govern del districte han estat curiosos: Per una banda, l'energia i motivació de començar una tasca totalment nova per a mi, alhora que amb una pandèmia que no ens esperàvem i que capgirava tota la nostra acció de govern o, si més no, la posava en pausa. Alhora, estar a un districte liderat per una regidoria del PSC.
Aquests dos elements, sumats, l'atzucac de la pandèmia, conjuntament amb una regidora que ens posava pals a les rodes constantment, han fet d'aquest un mandat que no ens ha permès arribar tan lluny com ens hagués agradat, penso.
És per això que la motivació per continuar treballant (ara des de l'oposició) segueix, i més forta que fa quatre anys.
Ens presentem conjuntament, a més, perquè aquesta motivació i ganes és compartida i ens sabem en companyia. Volem, més que mai, fer equip i treballar en equip, alhora que sempre, cuidant les companyes perquè aquesta sigui una feina de la qual gaudir.
El repte és majúscul, però com a equip també ens sabem acompanyades per l'assemblea i per les veïnes per construir plegades aquesta oposició al govern com a una tasca col·lectiva.
Seguir perquè ens queda feina per fer i tenim totes les ganes i alegria.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Carregant els comentaris ...
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...