PROGRAMA 2023

#BarcelonaFutura Participa en la creació de la BarcelonaFutura

Fase 3 de 4

FASE 3. Tractament de Propostes i Redacció 13/02/2023 - 15/04/2023

Fases del procés

Canvis a "Habitatge Digne i Accessible 🔑🏡🏘"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Àmbit

+Ciutat

Títol

-{"ca"=>"Habitatge digne i accessible", "es"=>""}
+{"ca"=>"Habitatge digne i accessible 🏡", "es"=>""}

Cos

-["
El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys.

Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal.

En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus.

Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona.

Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:

1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.

2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu: amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal, etc.

3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc

4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.

5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)

6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.

", ""]
+["
El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys.

Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal.

En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus.

Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona.

Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:

1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.

2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu: amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal, etc.

3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc

4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.

5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)

6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.
", ""]

-["El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys. Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal. En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus. Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona. Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu:  amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i  lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal,  etc.3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità. ", ""]
+["El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys. Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal. En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus. Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona. Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu: amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal, etc.3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.", ""]

Esborrats

-["
El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys.

Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal.

En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus.

Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona.

Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:

1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.

2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu: amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal, etc.

3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc

4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.

5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)

6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.

", ""]

Addicions

+["
El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys.

Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal.

En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus.

Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona.

Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:

1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.

2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu: amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal, etc.

3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc

4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.

5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)

6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.
", ""]

Esborrats

-["El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys. Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal. En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus. Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona. Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu:  amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i  lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal,  etc.3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità. ", ""]

Addicions

+["El 2015 acabava de passar la crisi de les hipoteques i començava la crisi dels lloguers. Hi havia més habitatges turístics que habitatges de lloguer públic a Barcelona. L’habitatge públic de lloguer no arribava al 3% de tot l’habitatge de lloguer de Barcelona. Encara no hi havia un sindicat de llogateres i els contractes de lloguer privat duraven només 3 anys. Arribats a 2022, hem aconseguit evitar o hem ajudat a evitar més de 8.000 de desnonaments amb la Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament. Hem iniciat més de 6.000 habitatges públics, amb un 80% de lloguer i els altres de dret de superfície. Hem aconseguit que el govern de l’Estat allargui els contractes de lloguer, hem comprat 50 finques gràcies al dret de retracte, hem afavorit l’augment d’habitatge cooperatiu, hem aconseguit més de 200 de pisos de la Sareb per a lloguer social, hem obligat a les noves promocions privades a dedicar el 30% a habitatge protegit, etc. Precisament per això, l’Ajuntament està patint una gran agressivitat per part del lobby immobiliari, què boicoteja i fa trampes amb la mesura del 30% o impulsa denúncies amb causes inventades contra el govern municipal. En tot cas, els capitals immobiliaris segueixen fent compres massives de pisos deixant que es degradin els habitatges i l’entorn urbà amb casos de mobbing, desnonaments il·legals o expedients de ruina. Tot això sumat a que l’atractiu internacional de Barcelona els permet increments desorbitats de preus. Volem que la carta de de Drets Fonamentals de la Unió Europea i l’article 47 de la Constitució, què estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, es compleixi. Aquest article 47 ordena a tots els poders públics de l’Estat establir les condicions necessàries i les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l'interès general per impedir l’especulació. A més, estableix que tota la comunitat s’ha de beneficiar de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics. No volem que les veïnes siguin forçades a pagar preus abusius o abandonar les seves llars per l’acció d’una part del mercat financer i immobiliari que pretén fer una apropiació privada, elitista i extractivista de les millores urbanes i de la qualitat de vida a Barcelona. Per tot això ens marquem aquest 6 objectius de mínims, deixant clar quines mesures estan dins les competències d’un ajuntament i quines han de ser reclamades a altres nivells polítics:1- Control de preus: impuls de la Llei Estatal d'habitatge, ajudes i subvencions condicionades, etc.2-Regulació del mercat i impuls del compliment normatiu: amb mesures fiscals; prevenció i control de la corrupció immobiliària; millora de l'atenció ciutadana davant dels abusos i les males praxis; aplicació de sancions en casos d'incompliment; impuls d’un codi ètic local per al sector immobiliari; gravar fiscalment la concentració de propietat; recuperar més pisos de la Sareb, penalització de l'habitatge buit, control dels infrahabitatges i lloguer d'habitacions, erradicació del lloguer turístic il·legal, etc.3-Aconseguir més habitatge públic: de manera més ràpida i amb qualitat. Cal valorar diverses fórmules com el pas d'apartaments turístics a habitatge permanent, assegurar el 30% d'habitatge protegit a obra nova i grans rehabilitacions, l'adquisició de pisos en barris tensionats, la promoció en obra nova de nous habitatges, la transformació de terciari i oficines en habitatge, el dret de retracte, expropiacions, donacions, bossa de lloguer, hipoteques inverses, etc4-Fer front a l’emergència habitacional: reforçar anti-desnonaments, Aprops, lloguers temporals, acords amb pensions i hotels o la reconversió de pisos turístics, etc.5-Afavorir l’organització ciutadana pel dret a l’habitatge: organitzacions reivindicatives i de negociació, suport a entitats que treballen i lluiten contra el sensellarisme i suport a formes alternatives d’accés a l’habitatge (cooperatiu, co-propietat, immobiliària ètica, etc.)6-Que la planificació urbanística afavoreixi l’accés a l'habitatge: revisió Pla General Metropolità del segle XXI participant en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.", ""]

Número de versió 2 de 6 Mostra totes les versions Torna a la proposta

Autoria de la versió

Pablo

Versió creada el 01/12/2022 21:59