PROGRAMA 2023

Barcelona ha esdevingut els darrers 30 anys una ciutat global. Una ciutat on 30% dels empadronats han nascut fora d’Espanya, on es parlen 110 llengües diferents; alhora amb una economia cada cop més depenent de les cadenes globals de subministrament que es proveeixen de les fàbriques asiàtiques, dels pous de petroli i gas, dels monocultius i mines africanes, llatinoamericanes, de l’orient mitjà o russes, i dels milions de contenidors que entren i surten del Port de Barcelona. 

Amb una economia internament molt depenent del turisme, dels congressos (aeroport), del coneixement públic, privat i comunitari (universitats, pimes, associacions), però també de l’especulació immobiliària, de la precarització laboral per les plataformes digitals principalment de joves i migrants. Els consistoris de l’Ajuntament de Barcelona han passat d’impulsar una ciutat de cara enfora, un model neoliberal durant els governs anteriors, a un model activament social i ambiental que posa èmfasi en les desigualtats, en l’espai públic, en les lluites antiespeculació, en la justícia econòmica, ambiental, de gènere i una millor acollida als migrants. 

El lideratge municipalista, feminista i anti-extremadreta internacional de l’alcaldessa Ada colau associa Barcelona amb les figures de primera divisió de ciutats del Nord Global, per donar llum al punt de vista de les ciutats en les grans decisions. 

El proper mandat estará marcat internacionalment per: 1. La resposta a l’emergència climàtica. Les organitzacions, la cultura i la base material sobre les quals estan estructurades les ciutats hauran de transformar-se. 2. Les afectacions per la seguretat, l’economia (inflació) i la geopolítica derivades dels conflictes Rússia-Ucraïna-Occident, i del conflicte comercialtecnològic EUA(UE)-Xina. 3. El món post-covid i el postrauma continuarà marcant alguns elements, lligats a la digitalització i la transició ecològica. 4. La polarització dels espais culturals-polítics, els discursos d’odi, el nacionalisme i l’extrema-dreta seguiran avançant. 5. La globalització està mutant, es concep el comerç internacional com una via per alimentar l’enemic, s’està virant cap a un món dominat per potències mercantils liderat per Estats-Empreses amb autonomia estratègica. Això afectarà plenament Barcelona i la seva àrea d’influència. 6. A Occident es percep l’amenaça del retrocés mundial de la democràcia liberal en detriment del règims autoritaris il·liberals. Barcelona pot escollir prendre una veu forta en aquest debat, i reforçar-se com a capital dels DDHH.

Llavors, quin model internacional per Barcelona? L’Ajuntament pot reforçar la seva agenda municipalista i progressista, en contrast amb capitals que defensen els interessos d’estat o corporatius. Que consolidi el seu rol mundial com a capital de les ciutats i la seva agenda, reforçant-se com a hub de xarxes transnacionals. Que aixequés la seva veu com a capital de la Mediterrània dels drets humans, enfront la necropolítica de la UE respecte les migracions; que liderés una nova visió per afrontar l’emergència climàtica; que aprofundís la seva resiliència i disminuís la seva dependència dels productes barats, alt cost en drets humans i ambientals, i alt quilometratge a través de l’establiment d’un model de compra pública i estratègica. Que contingués els impulsos creixentistes del Port i l’Aeroport de Barcelona; que ressitués el model turístic a una escala de proximitat; que protegís als actors d’arreu que defensen els drets humans, que reconegués les comunitats mediterrànies, africanes i diverses de la ciutat amb espais de trobada.