PROGRAMA 2023

#BarcelonaFutura Participa en la creació de la BarcelonaFutura

Fase 3 de 4

FASE 3. Tractament de Propostes i Redacció 13/02/2023 - 15/04/2023

Fases del procés

Canvis a "Antirracisme ✊🏾✊🏼✊🏿"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Àmbit

+Ciutat

Títol

-{"ca"=>"Participació, Transparència i Innovació Democràtica", "es"=>""}
+{"ca"=>"Participació, Transparència i Innovació Democràtica 🗳", "es"=>""}

Cos

-["
Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació.

Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara ⅔ de vots favorables del plenari municipal).

La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.

D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.

L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori.

Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen.

Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret fonamental del govern de BComú.
", ""]
+["
Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació.

Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara ⅔ de vots favorables del plenari municipal).

La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.

D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.

L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori.

Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen.

Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret fonamental del govern de BComú.
", ""]

-["Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació. Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i  dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara  ⅔ de vots favorables del plenari municipal). La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de  pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi  engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de   la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.  D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.  L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori. Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen. Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret  fonamental del govern de BComú. ", ""]
+["Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació. Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara ⅔ de vots favorables del plenari municipal). La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.  D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.  L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori. Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen. Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret fonamental del govern de BComú. ", ""]

Esborrats

-["
Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació.

Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara ⅔ de vots favorables del plenari municipal).

La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.

D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.

L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori.

Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen.

Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret fonamental del govern de BComú.
", ""]

Addicions

+["
Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació.

Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara ⅔ de vots favorables del plenari municipal).

La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.

D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.

L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori.

Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen.

Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret fonamental del govern de BComú.
", ""]

Esborrats

-["Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació. Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i  dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara  ⅔ de vots favorables del plenari municipal). La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de  pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi  engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de   la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.  D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.  L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori. Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen. Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret  fonamental del govern de BComú. ", ""]

Addicions

+["Durant el mandat 2019-23 i com en d’altres àmbits, el de la participació s’ha vist afectat per la pandèmia Covid. Tot i així, s’han de destacar alguns avenços prou rellevants com la realització dels pressupostos participatius, l'obertura del Canòdrom com Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i la consolidació definitiva de la plataforma Decidim com a eina de participació. Aquest període també ha estat marcat per la declaració de nul.litat per part del TSJC del Reglament de Participació elaborat al 2017. El nou reglament que, ha hagut d’aprovar-se adaptat a la sentència (maig 2022), impossibilita a la pràctica la utilització de la iniciativa ciutadana per a la realització de les consultes (de 15.000 signatures que s’havien de recollir es passa a 88.000) i dificulta en gran mesura la possibilitat de convocar multiconsultes (es requereixen ara ⅔ de vots favorables del plenari municipal). La participació de proximitat, basada en els consells de barri i en l’activitat política als districtes s’ha vist afectada per la situació de pandèmia tot i que ha millorat la realització de consells online i/o híbrids i la informació dels consells al Decidim.barcelona. Així tot, la pandèmia i altres causes han fer que no s’hagi engegat la millora dels consells de barri, el reforç a la figura del conseller/a o, d'aprofundiment de la descentralització municipal, sent un dels temes importants que han quedat pendents d’abordar del programa 2015 i del 2019.  D’altra banda, s’han experimentat nous formats i mecanismes que pasen a engrandir el catàleg de metodologies i eines de participació de l’Ajuntament. Dels pressupostos participatius cal destacar la mobilització de comunitats i col·lectius com comunitats escolars, esportives, ciclistes, horts comunitaris…, i també s’ha de fer esment de les assemblees ciutadanes per sorteig (Fòrum Jove i Assemblea pel Clima) que permeten una forma de participació nova, basada en la deliberació de qualitat sobre un tema específic.  L’obertura del Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a nou equipament permet irradiar una mirada crítica i d’empoderament ciutadà sobre les tecnologies que cada vegada son més presents a les nostres vides. En el camp de l’acció comunitària, cal fer esment de nous formats d’equipaments que s’han posat en marxa amb èxit com el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, que aplega multitud de serveis donant resposta a complexes necessitats del territori. Un tema rellevant però que tampoc no s’ha abordat és que la institució municipal segueix sense democratitzar-se internament. En general, pateix de ser massa jeràrquica, de falta de transparència i de no posar en marxa mecanismes de participació entre les persones que hi treballen. Encara queda doncs, molt per fer. Vivim una època de grans canvis on cal establir llaços ferms de confiança política entre el govern de la ciutat i la comunitat, per això cal repensar els serveis públics perquè s’adaptin millor a les necessitats canviants i cal que obrin la porta a compartir la presa de decisions. Alhora, és més necessari que mai enfortir i empoderar uns moviments socials i un teixit associatiu i veïnal als que la pandèmia també ha passat factura. Per tot això, la participació i la democràcia han de ser el tret fonamental del govern de BComú. ", ""]

Número de versió 2 de 5 Mostra totes les versions Torna a la proposta

Autoria de la versió

Pablo

Versió creada el 01/12/2022 22:04