PROGRAMA 2023

#BarcelonaFutura Participa en la creació de la BarcelonaFutura

Fase 3 de 4

FASE 3. Tractament de Propostes i Redacció 13/02/2023 - 15/04/2023

Fases del procés

Canvis a "Antirracisme ✊🏾✊🏼✊🏿"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Cos

-["

", ""]
+["", "
Barcelona és i sempre ha estat una ciutat diversa, una ciutat amb manifestacions culturals, pràctiques religioses, maneres de fer i entendre el món diferenciades, sovint en relació a comunitats migrades, però tenim diversitats que van més allà dels fluxos migratoris recents, tal com la del Poble Gitano o de generacions nascudes a Catalunya que ja no són només blanques. Molta gent arrelada a Barcelona ha quedat històricament exclosa de la construcció de l'espai ciutadà. No només eren absents dels espais de participació sinó que fins i tot massa sovint s’associaven a problemàtiques de la ciutat.

En aquesta línia, reconeixem el racisme com un sistema de dominació d'un grup sobre un altre basat en la racialització de les diferències, en què articulen les dimensions interpersonal, institucional i cultural. S'expressa mitjançant un conjunt d'idees, discursos i pràctiques d'invisibilització, estigmatització, exclusió, explotació, agressió i despullament (Aguilar Idáñez i Buraschi, 2016, p.34). A més, es tracta d'un fenomen que s'ha sabut adaptar i transformar segons les circumstàncies i els contextos històrics, socials, culturals i polítics, així “no hi ha un racisme invariable, sinó uns racismes que formen un espectre obert de situacions” (Balibar i Wallerstein , 1991, p. 67).

Al costat de les raons estructurals que expliquin les diferents formes de racisme, també hi trobem factors coyunturals com el creixement del discurs de l'extrema dreta a Europa i al món que posa èmfasi en el nosaltres i els altres. missatges d'odi i criminalitzadors que en èpoques de crisi guanya adeptes. El seu discurs racista ha calat profundament en algunes poblacions perquè se sosté sota el paradigma securitari, caracteritzat per la construcció social de l'immigrant o del refugiat com a amenaça: representa un perill perquè sovint és al centre de l'imaginari sobre criminalitat; competeix per l'accés a recursos que, sobretot en èpoques de crisi, són limitats (educació, treball, habitatge, serveis socials etc.); i és una amenaça simbòlica en el sentit que atenta contra els valors tradicionals.

Si voleu saber més, teniu adjunt un pdf amb aquest text i algunes propostes que s'estan treballant des del Eix Antirracista
"]

~~-[" ", ""]~~
+["", "Barcelona és i sempre ha estat una ciutat diversa, una ciutat amb manifestacions culturals, pràctiques religioses, maneres de fer i entendre el món diferenciades, sovint en relació a comunitats migrades, però tenim diversitats que van més allà dels fluxos migratoris recents, tal com la del Poble Gitano o de generacions nascudes a Catalunya que ja no són només blanques. Molta gent arrelada a Barcelona ha quedat històricament exclosa de la construcció de l'espai ciutadà. No només eren absents dels espais de participació sinó que fins i tot massa sovint s’associaven a problemàtiques de la ciutat. En aquesta línia, reconeixem el racisme com un sistema de dominació d'un grup sobre un altre basat en la racialització de les diferències, en què articulen les dimensions interpersonal, institucional i cultural. S'expressa mitjançant un conjunt d'idees, discursos i pràctiques d'invisibilització, estigmatització, exclusió, explotació, agressió i despullament (Aguilar Idáñez i Buraschi, 2016, p.34). A més, es tracta d'un fenomen que s'ha sabut adaptar i transformar segons les circumstàncies i els contextos històrics, socials, culturals i polítics, així “no hi ha un racisme invariable, sinó uns racismes que formen un espectre obert de situacions” (Balibar i Wallerstein , 1991, p. 67). Al costat de les raons estructurals que expliquin les diferents formes de racisme, també hi trobem factors coyunturals com el creixement del discurs de l'extrema dreta a Europa i al món que posa èmfasi en el nosaltres i els altres. missatges d'odi i criminalitzadors que en èpoques de crisi guanya adeptes. El seu discurs racista ha calat profundament en algunes poblacions perquè se sosté sota el paradigma securitari, caracteritzat per la construcció social de l'immigrant o del refugiat com a amenaça: representa un perill perquè sovint és al centre de l'imaginari sobre criminalitat; competeix per l'accés a recursos que, sobretot en èpoques de crisi, són limitats (educació, treball, habitatge, serveis socials etc.); i és una amenaça simbòlica en el sentit que atenta contra els valors tradicionals. Si voleu saber més, teniu adjunt un pdf amb aquest text i algunes propostes que s'estan treballant des del Eix Antirracista"]

Esborrats

-["

", ""]

Addicions

+["", "
Barcelona és i sempre ha estat una ciutat diversa, una ciutat amb manifestacions culturals, pràctiques religioses, maneres de fer i entendre el món diferenciades, sovint en relació a comunitats migrades, però tenim diversitats que van més allà dels fluxos migratoris recents, tal com la del Poble Gitano o de generacions nascudes a Catalunya que ja no són només blanques. Molta gent arrelada a Barcelona ha quedat històricament exclosa de la construcció de l'espai ciutadà. No només eren absents dels espais de participació sinó que fins i tot massa sovint s’associaven a problemàtiques de la ciutat.

En aquesta línia, reconeixem el racisme com un sistema de dominació d'un grup sobre un altre basat en la racialització de les diferències, en què articulen les dimensions interpersonal, institucional i cultural. S'expressa mitjançant un conjunt d'idees, discursos i pràctiques d'invisibilització, estigmatització, exclusió, explotació, agressió i despullament (Aguilar Idáñez i Buraschi, 2016, p.34). A més, es tracta d'un fenomen que s'ha sabut adaptar i transformar segons les circumstàncies i els contextos històrics, socials, culturals i polítics, així “no hi ha un racisme invariable, sinó uns racismes que formen un espectre obert de situacions” (Balibar i Wallerstein , 1991, p. 67).

Al costat de les raons estructurals que expliquin les diferents formes de racisme, també hi trobem factors coyunturals com el creixement del discurs de l'extrema dreta a Europa i al món que posa èmfasi en el nosaltres i els altres. missatges d'odi i criminalitzadors que en èpoques de crisi guanya adeptes. El seu discurs racista ha calat profundament en algunes poblacions perquè se sosté sota el paradigma securitari, caracteritzat per la construcció social de l'immigrant o del refugiat com a amenaça: representa un perill perquè sovint és al centre de l'imaginari sobre criminalitat; competeix per l'accés a recursos que, sobretot en èpoques de crisi, són limitats (educació, treball, habitatge, serveis socials etc.); i és una amenaça simbòlica en el sentit que atenta contra els valors tradicionals.

Si voleu saber més, teniu adjunt un pdf amb aquest text i algunes propostes que s'estan treballant des del Eix Antirracista
"]

Esborrats

~~-[" ", ""]~~

Addicions

+["", "Barcelona és i sempre ha estat una ciutat diversa, una ciutat amb manifestacions culturals, pràctiques religioses, maneres de fer i entendre el món diferenciades, sovint en relació a comunitats migrades, però tenim diversitats que van més allà dels fluxos migratoris recents, tal com la del Poble Gitano o de generacions nascudes a Catalunya que ja no són només blanques. Molta gent arrelada a Barcelona ha quedat històricament exclosa de la construcció de l'espai ciutadà. No només eren absents dels espais de participació sinó que fins i tot massa sovint s’associaven a problemàtiques de la ciutat. En aquesta línia, reconeixem el racisme com un sistema de dominació d'un grup sobre un altre basat en la racialització de les diferències, en què articulen les dimensions interpersonal, institucional i cultural. S'expressa mitjançant un conjunt d'idees, discursos i pràctiques d'invisibilització, estigmatització, exclusió, explotació, agressió i despullament (Aguilar Idáñez i Buraschi, 2016, p.34). A més, es tracta d'un fenomen que s'ha sabut adaptar i transformar segons les circumstàncies i els contextos històrics, socials, culturals i polítics, així “no hi ha un racisme invariable, sinó uns racismes que formen un espectre obert de situacions” (Balibar i Wallerstein , 1991, p. 67). Al costat de les raons estructurals que expliquin les diferents formes de racisme, també hi trobem factors coyunturals com el creixement del discurs de l'extrema dreta a Europa i al món que posa èmfasi en el nosaltres i els altres. missatges d'odi i criminalitzadors que en èpoques de crisi guanya adeptes. El seu discurs racista ha calat profundament en algunes poblacions perquè se sosté sota el paradigma securitari, caracteritzat per la construcció social de l'immigrant o del refugiat com a amenaça: representa un perill perquè sovint és al centre de l'imaginari sobre criminalitat; competeix per l'accés a recursos que, sobretot en èpoques de crisi, són limitats (educació, treball, habitatge, serveis socials etc.); i és una amenaça simbòlica en el sentit que atenta contra els valors tradicionals. Si voleu saber més, teniu adjunt un pdf amb aquest text i algunes propostes que s'estan treballant des del Eix Antirracista"]

Número de versió 5 de 5 Mostra totes les versions Torna a la proposta

Autoria de la versió

Pablo

Versió creada el 02/12/2022 13:37