PROGRAMA 2023
#BarcelonaFutura Participa en la creació de la BarcelonaFutura
Barcelona ha de tenir cura del seu patrimoni cultural, arquitectònic, urbà i ambiental sempre, però especialment, en el marc de la crisi climàtica. Cal preservar l’espai verd i incrementar-lo, no només per combatre la contaminació ambiental i acústica. La preservació del patrimoni forma part de la essència de la sostenibilitat quan es gestionen nous usos d’edificis, reutilitzant i promovent la rehabilitació en front dels enderrocs, tal i com s’estableix a la mesura de govern del 20 d’abril del 2022.
El patrimoni tangible (monumental i natural) o intangible (la memòria històrica) dels barcelonins i barcelonines ha de ser més que un reclam turístic perquè forma part de la identitat de totes les persones que convivim en aquesta ciutat, tot i que, no tothom en té consciència per la manca de divulgació, especialment, amb un relat que reconegui els lligams que hi ha amb el territori i amb els seus habitants.
Per aquesta raó, encara que, al llarg del temps, s’han fet diverses accions per tal de protegir el patrimoni de Barcelona, com ara, la dotació del primer catàleg del patrimoni d’Espanya l’any 1962, el Catàleg de Barcelona de 1979 (complement del Pla General Metropolità del 1976), o la campanya “Barcelona, posa’t guapa” de l’any 1985 amb la conseqüent aprovació de l’ Ordenança del paisatge urbà l’any 1999, entre d’altres, totes elles només han servit per a posar en valor la necessitat d’una bona gestió del nostre patrimoni, tot i les contradiccions generades entre les qualificacions del PGM i el valor patrimonial, que sovint són font de conflictes urbans.
Cal revisar les polítiques de Patrimoni, els plans, els catàlegs i les polítiques fiscals per adequar-les a les noves realitats. Sovint veiem a la ciutat operacions especulatives i d’habitatges de luxe que gentrifiquen i generen plusvàlues extraordinàries, basant-se en el valor d’un patrimoni que a més disposa d’avantatges fiscals. Avui en dia disposar d’un immoble catalogat ja no és una dificultat imposada, sinó un valor afegit, un bé comú atorgat per la ciutadania que genera plusvàlues i és tradueix en un valor de mercat. Cal revisar les polítiques fiscals de les SOCIMIS i societats patrimonials que disposen de privilegis fiscals, desgravacions del IBI, i altres sistemes fiscals com la plusvàlua.
Per tal de treballar en les possibles solucions que eliminin aquestes mancances, s’ha creat la Taula de Patrimoni (10 de maig de 2022), amb la que es vol aconseguir, la resolució de conflictes ciutadans, la consolidació i constitució dels inventaris patrimonials (d’elements de paisatge, ornamentals, d’arts aplicades i de llocs de memòria col·lectiva) amb la incorporació de la Carta Arqueològica com una eina més d’informació urbanística. També es crearan plans directors (patrimoni industrial i del rec comtal) i al Catàleg es revisaran els nivells de protecció “D” que permet l’enderroc d’edificis i s’incorporaran elements d’art públic municipal, entre d’altres accions com la consolidació de l’espai verd i la creació d’una nova línia d’ajudes per a la conservació d’edificis patrimonials. Sense oblidar la importància de donar suport a les entitats de memòria de la ciutat, impulsant ajudes i convenis per tal de potenciar publicacions, rutes i formacions per aconseguir la correcta divulgació de la memòria col·lectiva de la nostra ciutat.
En definitiva, cal incorporar el patrimoni obrer i urbà a aquesta gestió per tal de crear vincles d’identitat amb la població. Hem d’aprofitar l’evolució tecnològica de la restauració i de la rehabilitació, assegurant-nos que es faci un ús correcte prioritzant un ús públic, per fer de Barcelona un exemple a seguir en política patrimonial construint el model de ciutat que volem: justa, sostenible i amb qualitat de vida.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Carregant els comentaris ...
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...