Eixample

(Candidatura individual)

Activista feminista no binària, de família txarnega i treballadora. Tinc 34 anys, formo part de la generació que vam créixer pensant que l'ascensor social funcionava, però vam descobrir a base de realitat que pagar el lloguer és més difícil que passar-se el Mario Bros.

Vaig estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre i curro al servei de neteja municipal de Barcelona. Participo activament a Barcelona en Comú a tots els espais que soc capaç i que el temps que no estic escombrant em permet. Tant a l'assemblea territorial del meu barri, la Sagrada Família, i a l'Equip de Mobilització de l'Eixample, d'on soc el coordinador, com a l'Eix de cultura, i involucrar-me en altres eixos com el de Feminismes i LGTBIQ+.

La feina a mobilització ha estat clau aquesta campanya perquè cal ampliar marcs i recuperar els carrers que la pandèmia ens va fer abandonar.

Perquè si una cosa tinc clara és que només podrem avançar si es treballa amb una perspectiva activista i de carrer, per apropar la institució a les necessitats de les Veïnes dels barris de Barcelona.

Motivacions

És clau posar el fre a l'avanç de l'extrema dreta. Un avanç que ja no és extern ni llunyà, està a dins de l'Ajuntament de Barcelona. El seu discurs no pot arrelar-se i s'ha de fer confrontar. Confrontar per a una alliberació de totis, on totes se sentin incloses, on ningú es quedi fora. Sense culpa, sense estigma de ser qui som i d'on venim. Confrontar, però, des de l'alegria, des dels somriures. Perquè on ens volen espantades, quietes i soles, ens trobaran juntes, alegres, diverses i mobilitzades. El moment actual beu dels darrers vuit anys de govern, però requereix una perspectiva renovada. No només és vital no fer cap pas enrere, cal continuar mirant al futur, avançar i obrir camins.

Per això, els mirarem de cara sense por, amb els talons i el rímel, perquè existeixen tantes realitats i existències vàlides com persones a la ciutat.

Hem de caminar juntes cap a un futur on totis lluitem juntes sense separar-nos. Per conquerir drets feministes i LGTBIQ+. Drets que mai ens han regalat. No volem motlles ni límits. Ho volem tot per totis.

Sí. Soc escombriaire. I sí, vaig estudiar art dramàtic. Conec i m'estimo la ciutat que m'ha acollit i m'ha fet sentir que la meva realitat és vàlida. Des dels serveis municipals invisibles, però necessaris per al funcionament de la ciutat, fins a la precarietat laboral del món cultural, sempre disfressada de glamour i brilli brilli.

Des de l'activisme, des del nostre espai polític hem d'agafar les rendes i reivindicar una cultura popular rica, diversa que sigui de totis i begui de la pluralitat cosmopolita que es marca insígnia de la nostra ciutat.

Perquè Barcelona és i ha de ser orgullosament diversa i cultural, des del visible i l'invisible.

Per Barcelona, per l'Eixample, per la Sagrada Família i per Barcelona en Comú.