PROGRAMA 2023

Barcelona viu un bon moment econòmic, liderant any rere any la reducció de l’atur i captant inversions que fan de la ciutat un motor econòmic, al mateix temps que s’amplien els drets socials. Els efectes de la invasió d’Ucraïna tot just després de la pandèmia, amb l’important augment de preus, estan afectant la nostra vida quotidiana. Tot i així, Barcelona ciutat i la ciutat real, la de la Regió Metropolitana, està avui preparada per convertir-se en referent internacional d’un model de transformació econòmica, tal i com ja ho és en polítiques socials i de transformació urbana. 

Els darrers anys, l’aposta per la diversificació de l’economia s’ha demostrat una aposta encertada. No tenia sentit que una ciutat amb el potencial de Barcelona lligués el seu futur a una dupla formada pel monocultiu turístic i els grans esdeveniments d’impacte efímer i no transformador, abandonant la seva tradició industrial, creativa i científica i tot el seu potencial tecnològic i de l’economia de les cures. 

Regulant l’allotjament turístic hem aconseguit frenar la bombolla del turisme, acabant de buidar barris sencers de forma especulativa. Triant quins són els esdeveniments que Barcelona necessita, hem demostrat que es pot estar al més alt nivell de projecció internacional, alhora de millorar l’ecosistema econòmic de la ciutat. Transformant la ciutat i apostant per les renovables, hem demostrat que hi ha una economia verda emergent que genera ocupació de qualitat i combat l’acceleració de la crisi climàtica. Posant al centre les cures, hem demostrat la seva importància per la vida i també tot el seu potencial econòmic. Apostant pel comerç de proximitat hem demostrat que hi ha estratègies contra la gentrificació comercial que funcionen. Obrint camp de joc a l’economia social i solidària, hem demostrat que democratitzar l’economia és possible i recomanable i ha ajudat a convertit Barcelona en referent mundial en aquest àmbit lligat a la seva historia. Planificant l’urbanisme, hem demostrat que Barcelona pot seguir liderant sectors estratègics com el tecnològic sense renunciar a tenir barris amb vida, amb veïns i veïnes. També hem demostrat que no cal fer dumping fiscal per atraure inversions i empreses. 

El camí fet confirma que el control públic, la regulació, la planificació del desenvolupament urbanístic, la contractació pública i la mirada transversal de gènere són factors fonamentals per tal que l’administració jugui un paper de motor de canvi, en el sentit de “l’estat emprenedor”, que recolzi també els veïns i veïnes que s'auto organitzen per solucionar necessitats com el cohabitatge o les comunitats energètiques. Un exemple és l’habitatge, on lluitant per un dret bàsic, l’Ajuntament s’ha convertit en el principal regulador, promotor i controlador dels abusos especulatius a través de la construcció pública, amb un missatge clar: la inversió és benvinguda, però no l’especulació. 

El resultat d’aquests canvis que hem iniciat mostren un camí a seguir, que cal acompanyar de marcs legislatius a nivell estatal, com la pujada del sou mínim, una regulació laboral que lluiti contra la precarietat, la recuperació de la negociació col·lectiva o la intensificació de la inspecció laboral en aquells sectors on hi ha major explotació, com el de les grans plataformes. 

Amb les bases assentades, tenim davant nostre una oportunitat: aprofundir en la transformació iniciada i acabar de generar un model econòmic propi. L’economia verda, els sectors tecnològics, científic i cultural, l’economia de proximitat, l’economia de les cures, l’economia social i solidària, l’economia circular, la reindustrialització i el protagonisme de les PIMEs tenen un gran potencial per aprofundir en aquest canvi iniciat. Cal apostar per una nova economia on la ciutat i la metròpoli siguin protagonistes d’una nova forma de generar riquesa, de forma productiva, sostenible, propera i, sobretot, distributiva, vetllant per evitar que s’acumuli en poques mans i que arribi a tothom reduint desigualtats.