PROGRAMA 2023
#BarcelonaFutura Participa en la creación de la BarcelonaFutura
Cambios en "Una Ciutat Cuidadora 💆🏾♀️👨🏻🍼🫂"
Cuerpo
-
-["
Barcelona té una llarga tradició en accions de provisió pública de cures, però es a partir de l’any 2015 que les polítiques de cures adquireixen un component feminista vinculat a la seva democratització des d’una perspectiva de justícia de gènere. L’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat (2016-2024), els Plans per la justícia de gènere (2016-2020 i 2021-2025), i la Mesura de Govern per una Democratització de les Cura (2017-2020) han suposat una aposta clara del consistori per lluitar contra les discriminacions i les desigualtats de gènere i per impulsar la corresponsabilitat del conjunt d’agents, la reordenació dels usos del temps i la sensibilització del conjunt de la societat.
S’estima que a la ciutat de Barcelona hi ha 355.000 persones que tenen cura d’altres de manera intensiva, en la gran majoria dins l’àmbit familiar i privat i assumida majoritàriament per dones, amb una alta presència de dones migrades i en situació de precarietat. Qui realitza la cura té sovint una sobrecàrrega de treballs i responsabilitats que impacte en les seves condicions de vida i estat de salut.
Des de l’any 2016 Barcelona en Comú ha implementat un conjunt d’actuacions i projectes que han contribuït a socialitzar la responsabilitat de cura, reconèixer el valor social i visibilitzar la precarietat de les persones cuidadores. Experiències com el canguratge municipal, la targeta cuidadora, Barcelona Cuida, les vilaveïnes o el model d’habitatges amb serveis per persones grans son el camí. Totes enfocades des d’una perspectiva de garantía del dret a la cura, es a dir, tant el dret a exercir la cura com el dret a ser cuidada. Al llarg de la vida es possible que haguem de cuidar a algú amb certa intensitat i totes haurem de rebre cures. Cuidar a qui cuida és també un element cabdal. I tenir temps per fer una bona cura és un altre repte que interpel·la al mercat i com s’organitza el treball mercantil.
La cura també ha de ser pensada desde la proximitat i desplegar actuacions pensades desde la quotidianitat de les persones. S’han de reforçar estratègies que tinguin el barri i l’entorn de vida proper de les persones com a escenari, tot i pensant solucions innovadores que posin al centre les persones. Al mateix temps que reforçar la vessant comunitària de la cura. La cura es viu encara en soletat, es planifica de forma individual i és font de múltiples desigualtats. L’accés als recursos de cura depèn en part de la renda disponible. La organització social de la cura ha de poder-se acompanyar, organitzar-se no només en soledat. Cal avançar en ”la coresponsabilitat” dels homes perquè sinó recau de forma exclusiva en les dones.
", ""] -
+["
Barcelona té una llarga tradició en accions de provisió pública de cures, però es a partir de l’any 2015 que les polítiques de cures adquireixen un component feminista vinculat a la seva democratització des d’una perspectiva de justícia de gènere. L’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat (2016-2024), els Plans per la justícia de gènere (2016-2020 i 2021-2025), i la Mesura de Govern per una Democratització de les Cura (2017-2020) han suposat una aposta clara del consistori per lluitar contra les discriminacions i les desigualtats de gènere i per impulsar la corresponsabilitat del conjunt d’agents, la reordenació dels usos del temps i la sensibilització del conjunt de la societat.
S’estima que a la ciutat de Barcelona hi ha 355.000 persones que tenen cura d’altres de manera intensiva, en la gran majoria dins l’àmbit familiar i privat i assumida majoritàriament per dones, amb una alta presència de dones migrades i en situació de precarietat. Qui realitza la cura té sovint una sobrecàrrega de treballs i responsabilitats que impacte en les seves condicions de vida i estat de salut.
Des de l’any 2016 Barcelona en Comú ha implementat un conjunt d’actuacions i projectes que han contribuït a socialitzar la responsabilitat de cura, reconèixer el valor social i visibilitzar la precarietat de les persones cuidadores. Experiències com el canguratge municipal, la targeta cuidadora, Barcelona Cuida, les vilaveïnes o el model d’habitatges amb serveis per persones grans son el camí. Totes enfocades des d’una perspectiva de garantía del dret a la cura, es a dir, tant el dret a exercir la cura com el dret a ser cuidada. Al llarg de la vida es possible que haguem de cuidar a algú amb certa intensitat i totes haurem de rebre cures. Cuidar a qui cuida és també un element cabdal. I tenir temps per fer una bona cura és un altre repte que interpel·la al mercat i com s’organitza el treball mercantil.
La cura també ha de ser pensada desde la proximitat i desplegar actuacions pensades desde la quotidianitat de les persones. S’han de reforçar estratègies que tinguin el barri i l’entorn de vida proper de les persones com a escenari, tot i pensant solucions innovadores que posin al centre les persones. Al mateix temps que reforçar la vessant comunitària de la cura. La cura es viu encara en soletat, es planifica de forma individual i és font de múltiples desigualtats. L’accés als recursos de cura depèn en part de la renda disponible. Cal avançar en ”la coresponsabilitat” dels homes perquè sinó recau de forma exclusiva en les dones. Les cures han de poder-se acompanyar, organitzar-se col·lectivament.
", ""]
