PROGRAMA 2023

#BarcelonaFutura Participa en la creación de la BarcelonaFutura

Fase 3 de 4

FASE 3. Tratamiento de las Propuestas y Redacción 13/02/2023 - 15/04/2023

Fases del proceso

Cambios en "Seguretat i Convivència 👮🏿🤝🔊"

Comparar el modo de visualización:

Modo de vista HTML:

Ámbito

+Ciudad

Título

+{"ca"=>"Seguretat i convivència 👮🏿🤝🔊", "es"=>""}

Cuerpo

+["
La inseguretat és el principal problema percebut pels veïns i veïnes de Barcelona tot i la millora de les dades objectives: durant els sis primers mesos del 2022 els delictes s’han reduït un 21% en comparació amb l’època prepandèmica. D’acord amb diversos estudis recents, els factors que incrementen la probabilitat de sentir inseguretat són quatre: l’habitatge i les condicions residencials (victimització de domicilis i al domicili, relacions veïnals, ocupacions i desigual accés a l’habitatge), l’entorn físic del barri (percepció individual, condicions físiques del barri, condició del teixit urbà i manca d’espais còmodes caminables), la víctimització al propi barri i els usos de l’espai públic (tràfic i consum de drogues, baralles, percepció individual de desordre social). Per això calen polítiques de seguretat i convivència transversals, on els diferents serveis que intervenen en les mateixes treballin de manera coordinada amb l'objectiu de buscar solucions conjuntes. En aquest sentit, a banda de serveis com els de neteja o urbanisme, cal redimensionar serveis com el de gestió de conflictes sota aquesta mirada.

Alhora, hi ha conflictes de seguretat i de convivència a nivell de ciutat que perduren, i d’altres que es reiteren en barris i/o districtes concrets, pels que calen plans d'actuació concrets i amb coordinació amb altres cossos policials o administracions públiques quan escau. En aquest sentit, per exemple, cal una millor coordinació amb Guàrdia Civil per l’entrada de droga pel port o amb Mossos d’Esquadra pel fenomen dels narcopisos, així com plans d’actuació dissenyats a mesura, que incloguin accions de prevenció i intervenció, per zones concretes de la ciutat com poden ser el Triángulo golfo o la Barceloneta.

El cos de la Guàrdia Urbana també requereix un nou dimensionament que generi mesures organitzatives que permetin utilitzar millor els recursos i fer d’aquest servei públic un cos policial més eficient i efectiu. En aquest sentit, cal una actualització de funcions perquè estiguin adaptades al context actual i a les principals problemàtiques detectades a la ciutat dins del seu àmbit de competències.

", ""]

+["La inseguretat és el principal problema percebut pels veïns i veïnes de Barcelona tot i la millora de les dades objectives: durant els sis primers mesos del 2022 els delictes s’han reduït un 21% en comparació amb l’època prepandèmica. D’acord amb diversos estudis recents, els factors que incrementen la probabilitat de sentir inseguretat són quatre: l’habitatge i les condicions residencials (victimització de domicilis i al domicili, relacions veïnals, ocupacions i desigual accés a l’habitatge), l’entorn físic del barri (percepció individual, condicions físiques del barri, condició del teixit urbà i manca d’espais còmodes caminables), la víctimització al propi barri i els usos de l’espai públic (tràfic i consum de drogues, baralles, percepció individual de desordre social). Per això calen polítiques de seguretat i convivència transversals, on els diferents serveis que intervenen en les mateixes treballin de manera coordinada amb l'objectiu de buscar solucions conjuntes. En aquest sentit, a banda de serveis com els de neteja o urbanisme, cal redimensionar serveis com el de gestió de conflictes sota aquesta mirada. Alhora, hi ha conflictes de seguretat i de convivència a nivell de ciutat que perduren, i d’altres que es reiteren en barris i/o districtes concrets, pels que calen plans d'actuació concrets i amb coordinació amb altres cossos policials o administracions públiques quan escau. En aquest sentit, per exemple, cal una millor coordinació amb Guàrdia Civil per l’entrada de droga pel port o amb Mossos d’Esquadra pel fenomen dels narcopisos, així com plans d’actuació dissenyats a mesura, que incloguin accions de prevenció i intervenció, per zones concretes de la ciutat com poden ser el Triángulo golfo o la Barceloneta. El cos de la Guàrdia Urbana també requereix un nou dimensionament que generi mesures organitzatives que permetin utilitzar millor els recursos i fer d’aquest servei públic un cos policial més eficient i efectiu. En aquest sentit, cal una actualització de funcions perquè estiguin adaptades al context actual i a les principals problemàtiques detectades a la ciutat dins del seu àmbit de competències. ", ""]

Supresiones

Adiciones

+["
La inseguretat és el principal problema percebut pels veïns i veïnes de Barcelona tot i la millora de les dades objectives: durant els sis primers mesos del 2022 els delictes s’han reduït un 21% en comparació amb l’època prepandèmica. D’acord amb diversos estudis recents, els factors que incrementen la probabilitat de sentir inseguretat són quatre: l’habitatge i les condicions residencials (victimització de domicilis i al domicili, relacions veïnals, ocupacions i desigual accés a l’habitatge), l’entorn físic del barri (percepció individual, condicions físiques del barri, condició del teixit urbà i manca d’espais còmodes caminables), la víctimització al propi barri i els usos de l’espai públic (tràfic i consum de drogues, baralles, percepció individual de desordre social). Per això calen polítiques de seguretat i convivència transversals, on els diferents serveis que intervenen en les mateixes treballin de manera coordinada amb l'objectiu de buscar solucions conjuntes. En aquest sentit, a banda de serveis com els de neteja o urbanisme, cal redimensionar serveis com el de gestió de conflictes sota aquesta mirada.

Alhora, hi ha conflictes de seguretat i de convivència a nivell de ciutat que perduren, i d’altres que es reiteren en barris i/o districtes concrets, pels que calen plans d'actuació concrets i amb coordinació amb altres cossos policials o administracions públiques quan escau. En aquest sentit, per exemple, cal una millor coordinació amb Guàrdia Civil per l’entrada de droga pel port o amb Mossos d’Esquadra pel fenomen dels narcopisos, així com plans d’actuació dissenyats a mesura, que incloguin accions de prevenció i intervenció, per zones concretes de la ciutat com poden ser el Triángulo golfo o la Barceloneta.

El cos de la Guàrdia Urbana també requereix un nou dimensionament que generi mesures organitzatives que permetin utilitzar millor els recursos i fer d’aquest servei públic un cos policial més eficient i efectiu. En aquest sentit, cal una actualització de funcions perquè estiguin adaptades al context actual i a les principals problemàtiques detectades a la ciutat dins del seu àmbit de competències.

", ""]

Supresiones

Adiciones

+["La inseguretat és el principal problema percebut pels veïns i veïnes de Barcelona tot i la millora de les dades objectives: durant els sis primers mesos del 2022 els delictes s’han reduït un 21% en comparació amb l’època prepandèmica. D’acord amb diversos estudis recents, els factors que incrementen la probabilitat de sentir inseguretat són quatre: l’habitatge i les condicions residencials (victimització de domicilis i al domicili, relacions veïnals, ocupacions i desigual accés a l’habitatge), l’entorn físic del barri (percepció individual, condicions físiques del barri, condició del teixit urbà i manca d’espais còmodes caminables), la víctimització al propi barri i els usos de l’espai públic (tràfic i consum de drogues, baralles, percepció individual de desordre social). Per això calen polítiques de seguretat i convivència transversals, on els diferents serveis que intervenen en les mateixes treballin de manera coordinada amb l'objectiu de buscar solucions conjuntes. En aquest sentit, a banda de serveis com els de neteja o urbanisme, cal redimensionar serveis com el de gestió de conflictes sota aquesta mirada. Alhora, hi ha conflictes de seguretat i de convivència a nivell de ciutat que perduren, i d’altres que es reiteren en barris i/o districtes concrets, pels que calen plans d'actuació concrets i amb coordinació amb altres cossos policials o administracions públiques quan escau. En aquest sentit, per exemple, cal una millor coordinació amb Guàrdia Civil per l’entrada de droga pel port o amb Mossos d’Esquadra pel fenomen dels narcopisos, així com plans d’actuació dissenyats a mesura, que incloguin accions de prevenció i intervenció, per zones concretes de la ciutat com poden ser el Triángulo golfo o la Barceloneta. El cos de la Guàrdia Urbana també requereix un nou dimensionament que generi mesures organitzatives que permetin utilitzar millor els recursos i fer d’aquest servei públic un cos policial més eficient i efectiu. En aquest sentit, cal una actualització de funcions perquè estiguin adaptades al context actual i a les principals problemàtiques detectades a la ciutat dins del seu àmbit de competències. ", ""]

Número de versión 1 de 2 Mostrar todas las versiones Volver a la propuesta

Autoría de la versión

Pablo

Versión creada el 02/12/2022 01:21