PROGRAMA 2019

Al principi del mandat es va fer un (prometedor) manual de disseny de carrils bici. Des de llavors s'han fet molts carrils bici nous que no compleixen varis punts d'aquest: - Amplades mínimes com a Gran Via - Encreuaments nous sense aparcaments de vehicles a motor (Manso/Urgell hi ha de motos ara dificultant el gir de mar a Llobregat) Entre d'altres. També s'ha seguit apostant per carrils bici incòmodes, antiintuitius i poc segurs com són els carrils centrals que només són pràctics en rutes en les que s'hagi de fer tot el carrer/avinguda de dalt abaix. A més són carrils que queden sense ombra a l'estiu (just amb els usuaris de la vía que més esforç han de fer) i a fosques de nit (a la zona on més complicat és de il·luminar). D'altre banda la idea de xarxa ha quedat, de nou, en segon plà, amb nous carrils mal connectats a l'espera de canvis i amb zones que són un forat de la mobilitat activa (per exemple, qualsevol ruta al voltant del districte de Ciutat Vella). Han vingut professionals d'altres països amb una gran experiència en la construcció d'una infraestructura exitosa, com Michael Collvile de Copenhagenize. Allí els carrils sempre están a tocar de la vorera, en una alçada intermitja entre la vorera i la calçada i mai connecten entre si per voreres. Un pla que s'ha vist en les propostes de Via Laietana i C/Berlin però que seguim esperant que un día hi hagi valor per implantar-lo de debò. Volem que es faci un estudi de seguretat dels carrils bici centrals i que el manual que es va desenvolupar, s'apliqui de debò. A més de centrar primer els esforços en fer una xarxa interconnectada en comptes de més carrils (acabar Gran Via que mai ha estat completa en el seu tram central, donar una millor continuitat a Numància/Tarragona, fer el carril exterior per pl Espanya, etc.). I sobretot, que quan es planifiqui un carril, es faci amb una visió global i no només de barri.